Reflexions d'actualitat III

Justament avui he vist diverses notícies que m'han cridat l'atenció. Anem a comentar-les:

El català ha arribat al senat enmig d'una inmensa polèmca. Diversos partits s'estàn qüestionant el model autonòmic per un tema de despesa, i venim els catalans (i bascos) i ens gastem 12.000€ en un traductor simultani. ¡Estos catalanes! Bé anem a pams,

1) Òbviament ni em plantejo qüestionar el dret d'un senador a parlar en una llengua oficial. El català és llengua co-oficial a l'estat espanyol. Punt.

2) Em sembla bé que si els diputats i senadors, i altres representants nostres no entenen una de les llengues oficials, tinguin disponible un trauctor simultani.

3) Finalment, trobo que el cost d'aquest fet està més que justificat. És un pas simbòlic cap a una administració plurilingüe, el cost és menor que el d'una campanya publicitària amb la mateixa finalitat.

Respecte a les actituds de cert grup parlamentari que no nombraré (parlo del PP) que durant la sessió s'ha tret la traducció simultània, i que sospito que no ho han fet perquè siguin especialment versats en català i basc, els vull transmentre un suggeriment. Senyors senadors, entenc que són vostès els nostres representants, del grup que aspira a governar-nos a les properes eleccions. Entenc que a vostès els paguem perquè prenguin decisions sàvies, analitzant els fets i tractant de fer el millor per al país. Entenc que els produeixi úlceres sentir un altre idioma que no sigui el de Cervantes, la lengua del reino. Però, senyors senadors del PP... els recordo QUE ELS PAGUEM PER ANAR A UNA PUNYETERA SESSIÓ, ESCOLTAR I VOTAR!! L'ordre ha de ser estrictament aquest, ja que si no han escoltat, no saben què carai voten (té lògica no?). I l'altra pregunta que em faig, si vostès no presten atenció a la sessió del senat, retornaràn el sou proporcional a la sessió? O prefereixen seguir pensant que amb aquestes accions són uns grans polítics, treballadors i sobretot patriotes.

Un cec al parlament. Avui s'ha estrenat la primera sessió parlàmentària de Catalunya. A part d'un nou govern també hi ha una altra novetat. El primer professor d'universitat cec, que també va ser el primer alcalde cec, és ara diputat al parlament. Josep Maria Llop s'ha incorporat avui a l'hemicicle amb la seva gossa pigall. Bé. Molt bé. Aquest home ha demostrat que les úniques barreres que té una persona són les que un s'autoimposa, que amb esforç, voluntat i perseverància un pot fer el que vulgui, siguin quines siguin les limitacions. Només cal empenta.

Per mi no només es tracta d'un missatge cap als minusvàlids, sinó també cap a tota la població. Més esforç i sobretot menys lamentacions. On creieu que seria el senyor Josep Maria si s'hagués quedat autocompadint-se? Jo us dic que al parlament no. Els canvis no vénen per sort, s'han d'anar a buscar i sobretot, s'han de lluitar. Felicitats senyor Josep Maria Llop.

"Mr Marshall en Barcelona" Així es titula una notícia publicada avui a La Vanguardia, en la que comenta que el 2010 ha estat l'any amb més turisme nord-americà. El rotatiu explica aquest fet per l'increment de vols directes entre els EUA i l'aeroport del Prat. També a que s'està apostant molt per la capital catalana com a base per creuers. Totalment d'acord.

Únicament voldria afegir una causa. La gran campanya publicitària i mediàtica que el senyor Hereu va fer.

L'estrena el 2008 de la pel·licula "Vicky Cristina Barcelona" de Woody Allen, que va generar molta polèmica per congestions de tràfic i costos (sóm uns provincians), reflectia unes imatges encantadores de Barcelona (la gent va dir que es notava massa preparat, el que no pensen és que també ho estàn les impresionants imatges de Manhattan que ens encanta tragar-nos).

La publicació del còmic Batman Barcelona l'any 2009 (també amb suport de l'Ajuntament).

L'acord amb Mango per afegir "Barcelona desde 1984" i altres detalls amb "Barcelona" o "BCN" que es va dur a terme durant l'any 2009 (recordem que Mango té botigues arreu del món).

Altres detalls en artistes i firmes de moda (com Custo Barcelona) que també ens fan publicitat.

I per molt que a alguns els dolgui, la visita del Papa.

Vols directes + port principal de rutes pel mediterràni + publicitat = Samarretes I LOVE BCN

Ben fet!

Conversión de cajas

Últimamente se habla de la conversión de cajas en Bancos. Porqué se quieren convertir y qué otras alternativas hay lo veremos a continuación.

Primero diferenciemos "banco" de "caja". Ambos tienen la misma función, guardar dinero de gente ahorradora y prestárselo a la gente inversora. La diferencia se basa en la propiedad y objetivo. Mientras los bancos tienen dueño (sus accionistas) y por tanto desean obtener beneficios para repartirlos entre los dueños, las cajas "no son de nadie", no tienen dueño. Entonces los beneficios que estas entidades generan sirven para expandirse ellas mismas y para hacer "obra social" de la que todos habremos oído hablar.

Bien, una vez situados, veamos la situación desde el principio. El sector financiero tiene un problema. Hasta ahora se regía por una serie de normas llamadas "Basilea II". Tras la crisis financiera se ha decidido endurecer dichas normas para dar más solvencia a los bancos y tratar de que no se repita otra crisis como la que estamos viviendo. De éstas nuevas normas (ver resumen), que se llaman Basilea III, hay una en especial que trae de cabeza a las cajas. El incremento de reservas de capital.

Las reservas de capital es la cantidad de dinero que la caja se queda de los depósitos y no presta. (Si la reserva de capital es del 10% y yo ingreso 100€, el banco se guarda 10€, y presta 90€). Es el principal problema cuando hay una recesión, porque la gente que tiene sus depósitos en el banco, siguen sacando dinero, pero hay más impagos de préstamos o hipotecas. Con lo que el banco va perdiendo dinero "de su propiedad", mejor dicho, sus reservas se reducen. Pero las reservas nunca pueden bajar por debajo de lo que estipula la norma.

Ahí está el problema de las entidades financieras en general, que se están reduciendo sus reservas de capital, o sea, el dinero propiedad de la entidad. El problema se vuelve más importante cuando a la vez que ésto sucede, les exigimos a las entidades unas reservas mínimas de capital más altas.

Solución: Ampliar las reservas de capital. Para los bancos ésto es sencillo, sacan más acciones al mercado. El banco pasa a tener más capital y más dueños. De todos modos, para éstas emisiones de nuevas acciones se suele decir que responden a otro propósito, como una fusión o la construcción de una gran torre de oficinas en Singapur. La verdad es que, a parte de lo chula que queda la torre en Singapur, el banco acaba con más billetes en la caja fuerte, y por tanto una mayor solvencia, o como decimos en Cataluña, "un coixinet".

Ahora bien, las cajas, no pueden sacar acciones en borsa porque no tienen propiedad. Además tampoco tienen beneficios para dar dividendos. Entonces, en un entorno negativo, cómo aumentan sus reservas de capital?? No pueden. 

Para solucionar esta maraña existen tres opciones:

1) Que la caja se convierta en un banco. Sale a bolsa, quien quiera compra acciones, tiene beneficios, reparte dividendos etc... Como un banco cualquiera vaya. La parte positiva es que es la solución más sencilla. La parte negativa es que se acaba la obra social. Los beneficios dejan de mantener una obra social para pasar a retribuir a los accionistas. Al menos no se está obligado a mantenerla.

Por otra parte, al ser las cajas organizaciones no-privadas y sin ánimo de lucro, representa que estaban respaldadas por el gobienro. En cambio los bancos siendo privados no deberían (repito, en teoría no deberían) obtener el respaldo del gobierno. Y por tanto quizá sean menos seguros. Otro día hablaré sobre rescates de bancos, porque se hacen y porqué no deberían hacerse.

2) La segunda opción es factible pero más complicada y tiene muchos menos adeptos. El gobienro hasta ahora ha dado soporte económico a las cajas en forma de préstamo, suenan las siglas FROB? Pero un préstamo no incrementa las reservas de capital ya que es dinero que se debe devolver al gobierno y por ende no es propiedad de la caja. Vemos pues, quelos planes de rescate, rescatan pero no solucionan el problema.

La solución seria que el estado diera dinero a las cajas a cambio de una participación en ellas (comprar parte de la caja) o sea, convertirse en dueño de la caja, nacionalizarla. La parte buena es que se continuaría la obra social. La parte mala es que por un lado se politizaría las cajas (aún más), por otro lado, seria anticompetitivo. La caja en cuestión, propiedad del gobierno, podría tener cuantiosas pérdidas derivadas de una mala gestión y seguir "flotando" gracias a las ayudas estatales. O por otra parte a la hora de hacer inversiones contaría con ventaja respecto a otras entidades no públicas. Esto iría en detrimiento de entidades financieras sin participación pública. Por tanto es imposible ya que iría en contra de la ley de competencia europea.

3) Una tercera opción, que ha sido ampliamente utilizada, es la de fusiones de diversas cajas. Esto permite que se reestructuren, reduzcan costes etc. Esta opción soluciona los problemas de las cajas si no son muy graves. Una caja que esté prácticamente hundida no se puede fusionar, porque nadie querrá fusionarse con ella y porque dada una eventual fusión, hundiría a las demás.

Ésta es la explicación de porqué las cajas se fusionan o desean convertirse en bancos. Cada opción tiene sus pros y contras. 

Los que salen realmente perjudicados de una privatización de cajas: los gobiernos autonómicos y ayuntamientos. Así si Caja Madrid pasara a ser "Banco de Madrid", el ayuntamiento ya no lo tendría tan fácil para tener una deuda como la que tiene. O la Generalitat sin "la Caixa" debería recurrir todavía más al patriotismo y al interés desproporcionado de sus bonos. O sin Caja Castilla la Mancha se podrían haber gastado 1.100 millones de euros en un aeropuerto fantasma en Ciudad Real. Un banco piensa más detenidamente la rentabilidad del préstamo y la capacidad de pago del acreedor.

Que las cajas se conviertan en bancos, sabe mal por la obra social, pero al menos el erario público no tiene aliados que le den dinero para despilfarrar.

El péndulo

La semana pasada fué horrrible (sí, tres erres) para el selectivo español.

Dudas sobre Portugal, tipos de interés, deuda española, fueron la excusa perfecta para tomar posiciones bajistas (vender títulos). Digo excusa porque, como es habitual en la bolsa, se sobrecastigó las malas noticias, haciendo que el índice español bajara más de lo que realmente debería.

Anteayer hubo una pequeña subida, suficiente para espantar a las posiciones cortas, que se cerraron en masa, lo que impulsó los números verdes. A su vez hoy el mercado se ha emborrachado de optimismo (olvidando las cotizaciones del pasado viernes) y se han abierto posiciones largas, que nuevamente han provocado subidas.

No sé cuánto va a durar la subida, pero en breves tendremos una corrección cuando la gente vea que tampoco hay para tanto. La bolsa suele sobrecastigar y sobrepremiar. Sobrecastigamos la semana pasada, sobrepremiamos esta. Imaginaos un péndulo, si le damos impulso, irá en una dirección hasta alcanzar un máximo, para luego girar en la otra. Repetirá ese movimiento, cada vez con menos fuerza hasta que se pare, a esperar un nuevo impulso.

Ahora sustituid el péndulo por el Ibex, y el impulso por noticias. Las buenas noticias impulsan al Ibex para arriba, las malas para abajo. Es una cuestión de esperar a que el péndulo se pare para que los mercados reflejen el estado real de la economía.

Reflexions d'actualitat II

Amb el recomençament de la uni he estat una mica despenjat. Reprenc el fil.

A través del blog del Salvador Garcia he trobat un anàlisi complet sobre la compra de Facebook per Goldman Sachs. Goldman Sachs ha comprat prop d'un 1% de Facebook per uns 500M$. Per tant se suposa que valora la companyia en uns 50.000M$.

Això no és ben bé així perquè a l'acord entren altres clàusules com que Goldman tingui un lloc preferent si Facebook surt a borsa. Podeu trobar un anàlisi complet sobre la compra de Facebook en aquest post.  Que hi hagi condicions adicionals vol dir que Goldman Sachs no valora Facebook en 50.000M$ sinó que el valora per menys perquè la compra inclou altres condicions valuoses. Llavors part dels 500M$ que Goldman ha pagat són també per aconseguir altres condicions. També és bona publicitat per Facebook.

De tota manera, encara que consideri això no puc deixar de pensar que l'empresa està sobrevalorada. S'estima que Facebook factura uns 2000M$ l'any, dels quals no sabem quant té de beneficis (si en té). Ok, tothom és a Facebook vale, però igual que va passar amb la bombolla de les .com al 2000 visites no és igual a diner. Has de rentabilitzar la pàgina. Recordo la compra de Youtube per par de Google per 1650M$. Una sobrevaloració total. Youtube té moltes visites, ara, també té pèrdues. I finalment en el món de les hi-tech i internet ser el lider té avantatge però no és cap garantia. Facebook és líder en les reds socials, no dic que deixi de ser-ho, només dic que no ho té asegurat.

D'altra banda vaig llegir fa 4 dies una notícia que em va sorprendre. El govern dóna 26.6 milions d'Euros extres de subvenció als sindicats per evitar una vaga general. En principi aquests diners s'han de destinar a formació professional, però hi ha despeses que no cal que es justifiquin. Per tant els sindicats tenen carta blanca per fotre mà a la caixa pública. Tot per la por de que els sindicalistes de sempre montin un altre "pitote" a les ciutats. Fent ús com sempre de la força dels vàndals de sempre, que tallen les autopistes de sempre i tiren ous als comerços de sempre. Cedir davant d'aquesta pressió és senyalar molt poca fortalesa per part del govern. Zapatero perd un punt.

Creix la divergència europea. Mentre Portugal està a punt del rescat, Alemanya està tenint el major creixement interanual dels últims 20 anys. Ja vaig comentar breument que Alemanya s'està cansant de ser l'única que penqui i fagi la feina ben feta. Els resultats són patents, gestió alemanya vs. gestió sud-europea (no inclou irlanda, cas apart, exemple de bona gestió i una mala política concreta). Siusplau, escoltem la locomotora europea perquè si els vagons intenten anar per la seva conta i alenteixen constantment la marxa del tren, la locomotora es desenganxarà i deixarà els vagons endarrere. No puc evitar veure una certa (irònica) comparació Catalunya-Espanya. Amb la diferència que als catalans encara ens fan menys cas.

Estic pensant en dedicar una setmana a tractar un tema en profunditat, com podria ser l'Euro o la situació actual de Xina. Què en penseu? Trobeu que és interessant o millor dedico la setmana a parlar de tot una mica com fins ara? O és millor que deixi d'escriure del tot perquè el que dic no interessa a ningú??

Agraïré les vostres opinions.

Behind the smoke

Tras el giro hacia la derecha respecto a las políticas económicas que el Sr. Zapatero se ha visto obligado a hacer a petición de Europa, pocas herramientas le quedan para hacer política de izquierda.
La imposibilidad de hacer política económica, la reducción de gastos del gobierno, el final de ayudas estatales diversas (plan E, cheque bebé, ayuda a parados de larga duración...) han llevado al gobierno a perder su "izquierdidad" en pro de salvar al país. Lo aplaudo.
Entonces, al gobierno sólo le queda hacer políticas de izquierda que no cuesten dinero ni tengan que ver con la economía. Para decir a los votantes desengañados que seguimos ahí, aunque sin un duro, haciendo política social. También lo aplaudo, (mientras no gasten, tienden a ser mejores las políticas sociales de izquierda que de derecha).
Herramienta para esto, ha sido la nueva ley antitabaco. No ha sido tan impopular cómo se pensaba en un principio. Punto para Zapatero. (Personalmente creo que España es un país más de bares que de fumadores, por lo que aunque sin cigarro seguirá habiendo cortado de la mañana, eso sí, más corto, menos conversación y a fumar, fuera.)

Hemos conocido que éste ha sido el mejor diciembre en los últimos 10 años en cuánto a reducción de paro. Otro punto para Zapatero.

Y lo mejor de todo, sin que venga a cuento, sin grandes esfuerzos y de forma inesperada, China ha dicho que seguirá comprando deuda española, y que tiene fe en nuestra eonomía. ¡Jo cómo se le debe haber quedado la cara a nuestro presidente! Seguro que lleva todo el día con una media sonrisa bobalicona.
Cito a Li Keqiang, viceprimer ministro chino:
"Siendo China un país inversor responsable de largo plazo en el mercado financiero europeo y particularmente español, tenemos confianza en el mercado financiero de España, lo que se ha traducido en la adquisición de su deuda pública, acción que proseguiremos en el futuro"
Otro punto para Zapatero.
Parece que este diciembre los reyes del presidente (que no de España) se han adelantado.

Behind the smoke

After Mr Zapatero’s right turn on economic policies as request from Europe, few options remain to do left policies.

The impossibility to do economic policies, spending cuts and the end of diverse statal aids, have led the government to loose its “leftness” in order to save the contry. I agree.

So, the government can do just those left policies which don’t spend money or aren’t related with the economy. In order to say at the disappointed voters “We are still here, although there’s no money, we will make social policies”. I also agree with that, (meanwhile they don’t waste, usually are better the social left policies than right ones).

Way for this have been the new antismoking law. It haven’t been as impopular as thought in the beginning. Point for Zapatero. (I personally believe Spain more from bar that from smokers, so even without morning cigar, still will be the morning coffe but quiker, less conversation and to smoke, out).

We’ve known this december have been the best one over las 10 years respect to cuts on unemployment. Another point for Zapatero.

And, best of all, unplanned, efortless and unexpected, China said it’s going on about buying Spain’s debt, and that have faith in our economy. ¡I would like to see our president’s face! Sure he’s been all day with half idiotic smile. Another point for Zapatero.

It seems like this december the Three Kings of the president have come early.

Llibres cremats i demés.

Feliç any nou a tothom!

He passat un cap d'any tranquilet i la veritat que ha estat molt bé. Ahir vaig veure Àgora, i la veritat, no vaig poder evitar de sentir ràbia quan cremen els llibres de la biblioteca d'Alexandria. No puc entendre com es cremen llibres en nom de la religió o la política. Crec fermament en la llibertat d'expressió, sigui el que sigui el que expresses. Perquè el que en un moment poden semblar idees aberrants (per exemple l'heliocentrisme) mirades d'és d'un altre punt de vista no ho són tant.

Qualsevol persona té dret a dir el que pensa i a publicar-ho.

A la Xina imperial es van cremar llibres. A la biblioteca d'Alexandria es van cremar llibres diverses vegades, primer d'alquimia, després tots aquells que no fóssin de religió catòlica. A florència l'església catòlica va cremar llibres i obres d'art "immorals". Els conquistadors espanyols van cremar manuscrits maies. Es van cremar llibres àrabs després de la reconquesta. Els nazis van cremar llibres d'autors jueus. A Xile, sota les ordres de Pinochet també es van cremar llibres de caire polític.

Personalment afegiria el cas de Wikilieaks, de la que s'ha tancat la web (encara que segueix havent diversos miralls). També vull prostestar perquè es va detenir a l'amo de la llibreria Europa (llibreria nazi de Barcelona) per fer apologia del genocidi a partir de l'edició dels seus llibres. No em sembla bé. Si aquest home està malalt i vol expressar les seves bejanades deixeu-lo! No trobo la raó per tancar-lo per editar llibres. Que hi ha gent que ho llegeix i s'ho creu? Bé, és culpa de la gent que llegeix només el que els interessa i no miren de trobar contrapunts.

No trobo cap raó per cremar llibres, coactar idees o esborrar textos. Els estats democràtics haurien de vetllar perquè fos així. A partir del moment que és l'estat qui decideix què podem llegir i què no, ens convertim en ovelles sense criteri. Prohibir wikileaks o tancar l'amo de la llibreria Europa, pot ser que estigui bé (o no) però el que és segur és que crea un perillós precedent, on un estat democràtic ens impedeix llegir determinats continguts. Perillós precedent.